Km 37

En capítols anteriors, Km37: Argentina 2010

2011-08-15T22:48:00.001+02:00

Buenos Aires

2011-08-15T16:49:00.012+02:00

Buenos Aires… Que linda ciudad!... Però què dic!!! Buenos Aires és un “trunyu”! Una ciutat sobrevalorada sense gaire encant.

Anem a pams: És una ciutat gris que poseeix l’avinguda amb més carrils del món: 16. El seu monument més emblemàtic és un obelisc (gran, molt gran, això sí), la famosa Plaza de Mayo bruteja i la Casa Rosada és tan… rosa, que sembla la mansió de Hello Kitty. El mercat de San Telmo és poc més que un carrer i una plaça on ballen tango postís i el barri de Palermo tampoc té tanta vidilla…

Ara que ja hem “rajat”, podem reconèixer que alguna cosa també ens va agradar: El remodelat Puerto Madero, el cementiri de la Recoleta, l’animat carrer Florida i el Barri de la Boca. Aquest últim, tot i que també ballen tango postís i està plè a bessar de gent, ens va agradar bastant.

Sapigueu que si voleu viatjar a Argentina, no cal passar per Buenos Aires, hi ha vols de Barcelona que van a d'altres ciutats importants del país.

Cataractes d'Iguazú

2011-07-29T18:22:00.023+02:00

Després de tot el viatge movent-nos per terra, finalment varem agafar un avió: de Salta a Puerto Iguazú. I sort que va ser l’únic, perquè aquests paios d’Aerolineas Argentinas s’ho fan pagar! El cas és que tan bon punt varem baixar de l’avió, la xafogor i els mosquits ens varen fotre una bona patacada. Així doncs, pantalons curts, xancles, Relec… Ara sí! Això ja té més pinta de vacances! I de vacances de guiris total, perquè Puerto Iguazú és precisamente això, un enclavament de guiris. La veritat però és que hi varem estar la mar de bé.

El primer dia se’ns va fer tard i tan sols varem tenir temps per visitar l’Hito Tres Fronteras, un lloc que no té més interés que el fet que, des de terra argentina tens una vista panoràmica del riu Iguazú i on Brasil queda a la riva dreta i Paraguay a l’esquerra… Apa, fet.

El segon dia, el varem dedicar íntegrament a la part argentina de les catarates d’Iguazú. Les nostres expectatives no eren massa elevades… Total, un salt d’aigua un xic més gran que la majoria pensàvem… Doncs no!!!! És una de les coses més impresionants que hem vist mai! Ens va deixar bocabadats, esmaperduts i garrativats! S’ha de veure! Des del cantó argentí, hi ha mil-i-un camins que permeten explorar tots els racons possibles de les catarates. O sigui, que dóna per molt.

El tercer dia (de fet mig dia), el varem dedicar al cantó brasiler. Des de l’estació de Puerto Iguazú, surten busos que hi van directe. Ah! No oblidar el passaport! Aquest cantó amb un matí està tot vist, però ofereix unes vistes més espectaculars.

Per visitar les Catarates d’Iguazú, amb tres dies n’hi prou però, sens dubte, és una parada imprescindible!

Jujuy i Rodalies

2010-09-05T04:49:00.017+02:00

Per tots aquells que voltin per Argentina i no tinguin temps d'anar a Bolívia a veure el Salar d'Uyuni (com en el nostre cas), la província de Jujuy és el premi de consolació. Les Salinas Grandes es troben passat un port de muntanya de 4170 m. i, realment consolen. De fet són bastant impactants. Tot i això, no podíem deixar de pensar lo bèsties que deuen ser les de Bolívia.

A la província de Jujuy però, no tot es queda en les salinas. Amés, s'hi poden trobar petits poblets molt xulos com Tilcara, Humauaca o Purmamarca. Aquest últim als peus del Cerro de los 7 Colores, un turó que mostra una extranya combinació d'estrats de diferents colors. De fet, al llarg de la Quebrada d'Humauaca la variació de colors de les muntanyes és d'allò més curiosa. Suposem que qualsevol geòleg que es deixi perdre per aquesta zona pot arribar fàcilment a l'èxtasi (per no dir una frase més vulgar). Nosaltres simplement fem: "OOOooooohhhh….".

La capital, San Salvador de Jujuy, no és cap cosa i amb mitja tarda ho tens tot vist. Tot i això, l'únic carrer peatonal de la ciutat té força vidilla i, entre daus i birres, el temps passa volant.

Salta i rodalies

2010-08-29T03:18:00.024+02:00

No n'havíem sentit a parlar mai fins una setmana abans de començar el viatge. Situada al nord-oest d'Argentina i fronterera amb Xile, Bolivia i Paraguai, la província de Salta ens va atreure pel seu clima menys fred. El que no sabíem, és que arribaríem a 38ºC (a l'hivern!!!), solidaritzant-nos amb la onada de calor de Catalunya.

Salta, la capital, conserva molts edificis colonials que li donen molt d'encant. El més impressionant d'aquestes terres són els paisatges, que et fan sentir realment petit. Per recórrer aquesta zona varem llogar cotxe, que ens va permetre veure:

La Quebrada de Cafayate plena de formacions rocoses surrealistes.

Les Valls Calchaquies amb petits poblets i esglèsies pintoresques.

El Parc Nacional dels Cardones (Cactus de "l'Oeste") i la Cuesta del Obispo, que posa a prova el vertígen dels que hi passen.

Ah!... I per variar, en Jaume va tornar a perdre les ulleres en el bus d'arribada a Salta. Aquesta vegada però, va tenir més sort i les va poder recuperar. Bufffffffff!!..........

Córdoba (la d'Argentina)

2010-08-28T04:03:00.018+02:00

La nostra intenció era anar de Puerto Madryn a Salta, però reulta que les distàncies a Argentina són demencials i, fer 2383 Kms d'una atacada era inviable. Així que varem decidir fer una escala en un punt intermig: Córdoba.

Córdoba, a part de tenir un nom que es presta a la desorientació, és la segona ciutat més gran d'Argentina. Tot i això, amb un parell de dies en varem tenir prou per visitar la multitud d'esglesies jesuïtiques i vagar pel barri dels antiquaris on, a més, coincidia amb el mercadillo setmanal dels artesans.

Tampoc més a dir…

Península Valdés

2010-08-21T18:05:00.017+02:00

Després d'un dia a Buenos Aires recuperant-nos del jetlag, varem agafar un bus de 18 hores cap a Puerto Madryn, la ciutat més gran i propera a la Península Valdés. I què se'ns hi havia perdut? Doncs les balenes franques. Uns animalons de la mida de gairebé dos busos, que fan acte de presència a la zona de juny a desembre. Se les pot veure a simple vista passejant pel port de Puerto Madryn i, a la platja del Doradillo o La Cantera (a uns 20 Kms), ja és un festival. Si la marea és alta, pots estirar-te a la sorra i veure-les desfilar a pocs metres.

Les balenes, però, no són l'únic bitxo que recorre aquests paratges. També varem poder veure llops i elefants marins. Aquests últims, vistos de lluny, semblen llimacs gegants perduts enmig de la platja. Altres, com els pingüins de Magallanes o les Orques, no arriben fins al setembre. Ooooh!...

Si s'està disposat a conduir per carreteres infinites de grava, el millor és llogar-se un cotxe i recórrer Península Valdés i "rodalies". Nosaltres el varem llogar dos dies. El primer per visitar Punta Loma (colònia de llops marins) i Punta Ninfas (colònia d'elefants marins). Al loro amb Punta Ninfas! S'ha de baixar un barranc fins a la platja utilitzant unes cordes. El punt de baixada està derrera un far i trobar-lo no és gens evident.

El segon dia, varem fer pròpiament Península Valdés. El tros de costa que va de Punta Delgada a Punta Cantor, està ple d'elefants marins. Tot i que no està indicat enlloc, varem parar a mig trajecte per apropar-nos a la platja i veure'ls més d'aprop.

La nostra última parada va ser Puerto Pirámides, on varem contractar una excursió per anar a veure més balenes. Guiri total, però val la pena sentir-les respirar de tant aprop, veure-les passar per sota l'embarcació i tenir la cua a dos pams.

En capítols anteriors, Km37 : Àsia 2009

2010-08-14T13:36:00.004+02:00

Pulaus, Kualas i Cap a Casa Falta Gent

2010-08-13T14:51:00.013+02:00

Amb una mica de retard, re… 7 mesos, i asseguts a la Plaça Major de Castellar del Vallès (tot fent unes birres estivals), ens decidim a escriure l'últim post del viatge per terres asiàtiques. I per què ara? Doncs perquè d'aquí a 2 dies marxem cap a l'Argentina i volem començar una nova etapa en el blog.

Ens havíem quedat a Malàsia. Al Taman Negara. Els següents destins eren Pulau Penang, Pulau Langkawi i Kuala Lumpur. Sense ser grans experts en llengua malaya, varem deduïr que "Pulau" volia dir illa, ja que tant Penang com Langkawi ho eren i "Kuala" ciutat, ja que precedeix el nom de moltes.

Pulau Penang, una illa amb regust colonial, té com a principal ciutat Georgetown, un lloc ple de centres comercials un pèl cutres i multicultural a tope. Una vegada més xinesos, hindús i musulmans han trobat una manera de conviure per barris. Vaja, com Singapur però sense rascacels i més caòtic i brut. Aquí ningú multa per escopir al terra. Uffff! Quin descans!…

Una de les principals atraccions de Georgetown és el Fort Cornwallis. Si mai teniu la oportunitat de visitar-lo…. NO HO FEU!!! Podem afirmar que el que varem pagar per entrar-hi (tot i que no gaire), són els diners més mal gastats de tot el viatge!! Per veure coses xules, millor agafar busos públics i voltar per les rodalies.

Des de Penang, vàrem agafar un ferri per anar a la següent illa, Pulau Langkawi. Volíem acabar el viatge a la platjeta i, tot i que les platjes més idíliques de la península estan a la costa oriental, el monzó ens va forçar a anar a la costa occidental. De totes maneres el resultat ja va ser el desitjat. Hi vàrem passar uns dies molt tranquils i relaxats. Fins i tot hi varem celebrar la "Noche Buena" amb sensació de Revetlla de Sant Joan, a jutjar per les festes de la platja. Això si, sense petards!

La següent i última destinació va ser Kuala Lumpur (voldrà dir ciutat de les làmpares?…). L'arribada va ser un xic curiosa. Per una banda en teníem ganes, però per l'altra, ens feia mandra, ja que sabíem que posava el punt-i-final al viatge.

Amb 2 dies per davant ja no ens vàrem estressar gaire per explorar la ciutat "de cap a rab". Massatges de peus, mercats nocturns, centres comercials amb tanta tecnologia que mareja i, fins i tot, alguns tan sobrats que allotjaven muntanyes russes gegants al seu interior!!!

La gent és molt simpàtica. Molts paios s'apropaven tot dient el que creiem que és la típica salutació malaya: "Beri ioung leidis for iu mai fren". Nosaltres responíem riallers de la mateixa manera, "Beri ioung leidis for iu mai fren!". A jutjar per la cara que posaven, no deuen estar acostumats que els turistes s'interessin tant per la seva llengua. Però ja se sap, els catalans estem molt sensibilitzats amb aquest tema.

De tot, el més impressionant són, sens dubte, les torres Petronas. Sobretot de nit! Sota seu vàrem passar-hi les últimes hores del viatge. A partir d'aquí… els trapaus i cap a casa. Tornàvem a la dura realitat.

Tal dia farà un any...

Taman Negara

2010-02-21T18:39:00.020+01:00

Diuen que el Taman Negara és la selva més antiga del planeta. Nosaltres, la veritat, de selves no en tenin ni idea però, a jutjar per la mida dels arbres, és antiga de collons. Sens dubte! ...En tot cas podem tatxar de la llista: "sel-va-més-antiga-del-pla-ne-ta". Apa, fet!

Arribar-hi des de Kuala Lumpur no és que sigui complicat, però sembla una gimcama: Monoraïl per arribar a l'estació de bus de llarg recorregut. Bus (amb seients hiper-amples) per arribar a Jerantut. Des d'allà bus hiper-fet-pols per arribar a Kuala Tembeling on, després d'un regateig poc fructuós, agafem una canoa a motor. Finalment, al cap de tres hores riu amunt arribem a Kuala Tahan, la porta del Taman Negara. Uffffffffffffff! Ja hi som!....

Un cop allà, s'ha de triar entre "Villa-Arriba" o "Villa-Abajo". Per la gent de pressupost sobrat, el Taman Negara Resort, és a dir, "Villa-Arriba", cau al cantó esquerre del riu. Per la resta de gent (entre els quals ens hi incloem) la gràcia està en trobar la opció menys cutre de "Villa-Abajo" al cantó dret. És possible.

El Taman Negara, ofereix tota mena de possibilitats depenent del temps que s'hi vulgui dedicar i de les ganes que es tinguin de suar la cansalada. Nosaltres hi varem dedicar tres dies i fer exercici físic no és el nostre fort. Tot i això varem tenir temps per fer alguns mini-trekings, caminar pel canopy walkway (el pont de corda més llarg del planeta), veure animalillos (per els grans, com els tigres, s'ha de caminar durant dies), refregar-nos per sobre de merda de rat penat i ser vilment atacats per les sangoneres.

Ja ho veuen... al Taman Negara s'hi pot trobar de tot. ...Excepte cervesa...

Qui no té feina, el gat pentina

2009-12-31T13:57:00.033+01:00

En aquests tres mesos hem tingut temps per fer moltes coses però entre tant anar amunt i avall, també hi ha hagut estones mortes que hem omplert com bonament hem pogut. Escriure aquest blog n'ha estat una, però n'hi ha hagut d'atres: comptar xinos, jugar al parxís o fins i tot pentinar gats. Val a dir però, que el que més ens ha entretingut han estat, sens dubte, els daus. Concretament, ens hem tornat addictes al Yam, un joc d'origen francès que en Jordi i la Isabel ens varen ensenyar just abans de marxar. Els daus que ens varen regalar han estat d'allò més providencials! Seguint les seves ensenyances hem propagat el joc entre gent que hem anat coneguent. Per exemple, en Cesc, l'Anna i l'Ignasi s'han tornat autèntics yonkis que veuen insectes quan fa una estona que no hi juguen. No tenint-ne prou, han inventat el Súper-Yam afegint 2 daus més al joc! Però això ja és massa friki...

Bali

2009-12-23T13:07:00.017+01:00

Bali es un reducte hindu dins d'un pais musulma amb moltes mes coses a oferir del que el seu nom suggereix. De fet, pensar en Bali com un desti exclusivament de platja es malinterpretar l'illa. I aixo es una mica el que ens va passar.

Tot i que te bones platges, oblideu-vos de les imatges tipiques de postals: no hi ha palmeres a primera linia de mar, moltes platges tenen sorra negra enlloc de blanca i, fins i tot, algunes tenen codols enlloc de sorra. El millor de Bali es, sense dubte, l'interior. A mes de palmeres, s'hi poden trobar terrasses de plantacions d'arros increibles, carreteretes estupendes, temples a cada cantonada i, fins i tot, volcans dins del forat d'altres volcans mes grans.

El mes recomenable es llogar una moto i deixar-se perdre (per fer-ho amb bicicleta s'ha de ser un mega-crack, ja que les pujades i baixades pronunciades son constants). Penseu pero, que el carnet internacional es obligatori! Sense, et lloguen la moto igual pero t'exposes a que la policia et multi o, en el millor dels casos, que accepti un suborn per fer la vista grossa. Nosaltres tan sols ens varem arriscar un parell de vegades i ens va sortir be.

Aquesta es la impressio que ens hem endut de Bali en 10 dies.

Singapur

2009-12-21T12:58:00.035+01:00

Singapur no estava en els nostres plans, pero per temes de vols hi vam anar a espetegar i varem tenir temps de visitar la ciutat durant un parell de dies.

Acostumats als preus del sud-est asiatic, va ser un clatellot considerable... Sort en vam tenir dels hawkers, uns menjadors plens de paradetes de menjar local i molt economics.

Singapur te fama de ser una ciutat neta. I ho es, aixo no es pot negar. Pero ho aconsegueixen multant absolutament per tot: mastegar xiclet, tirar papers a terra, escopir, etc. (va ser molt dur estar dos dies sense escopir...).

Tambe es una ciutat multicultural. Hi pots trobar xinos(evidentment), indis, musulmans, occidentals... cadascu en el seu barri. Xinatown ple d'edificis colonials ben restaurats, Little India amb temples i botigues de DVD de Bollywood i el districte financer de Raffles Place a petar d'edificis altissims (ens vam sentir una mica de poble... i vam acabar amb torticolis).

Una parada imprevista en el nostre recorregut, diferent a tot el que haviem vist i que ens va sorprendre gratament.

Phnom Penh

2009-12-17T12:05:00.008+01:00

L'havien anomenat "La Perla d'Asia" molt abans que els Khmers Rojos en fessin marxar tota la poblacio a la forca. Actualment, tot i que te cert encant, de perla no en queda gran cosa. Es mes aviat una ciutat de contrastos. Per exemple, es poden trobar families dormint a la vorera del davant dels locals mes fashion del River Front. Tambe, els highlights de Phnom Penh estan en pols oposats. Per una banda hi ha els wats, el palau reial o el mercat central d'estil art deco. Per altra banda, es poden visitar els camps d'extermini o la preso S-21 (que posa els pels de punta) i que els Khmers Rojos feien servir per torturar i matar a discrecio. Per fer-vos-en una idea us recomanem la pel.licula The Killing Fields.

En definitiva, Phnom Penh es una ciutat que val la pena visitar. Nosaltres hi haguessim estat un parell de dies mes.

Costa Cambodjana

2009-12-15T11:46:00.007+01:00

Feia gairebe dos mesos que no veiem mar. De fet, haviem comencat el viatge "molt aprop" del punt del planeta mes allunyat del mar (Urumqi).

La segona etapa per terres cambodjanes ens va portar a Sihanoukville, una ciutat costanera que deu el seu nom al rei Sihanouk. Vaja, com si hi hagues un poble a les espanyes que es digues Villajuanca. Que cutre!

La ciutat en si no es cap cosa i la platja principal, Serendipity Beach, un pel decepcionant. Es estreta i bruteja. Val a dir, pero, que des de qualsevol dels "xiringuitos" que hi ha la posta de sol es magnifica. A mes, un cop fosc, els inconvenients desapareixen. Es converteix en un lloc agradable.

Amb tot, la nostra filosofia es que quan un lloc no ens agrada prou, agafem els trapaus i marxem el mes aviat possible. Aixi que l'endema varem marxar cap a Koh Rong Saloem, una illa a dues hores de Sihanoukville on hi viuen 4 gats. Alla ens varem allotjar en uns bungalows arran de platja (www.lazybeachcambodia.com). Varem estar tres dies regalats prenent el sol, fent snorkelling o, simplement, res.

Tal com li va dir en Jack a la Kate: "We have to go back!!... We have to go back!! "

Temples d'Angkor

2009-12-13T12:23:00.011+01:00

Si algu busca viure una experiencia tipus Indiana Johnes o Tomb Raider, els temples d'Angkor podrien ser la resposta si no fos perque estan a petar de gent. De totes maneres es una visita obligada, no tan sols per aquells que volten per Cambodja, sino tambe pels que viatgen pel Sud-Est Asiatic.

Els mes frikis poden dedicar-hi una setmana sencera i, possiblement, encara no veurien el 100% dels temples. Nosaltres amb tres dies en varem tenir prou, al final tots semblen iguals... Combinant bicicleta i tuk-tuk, varem visitar els temples principals (Angkor Wat, Bayon, Ta Prohm), d'altres secundaris i algun de marginal. Els mes impressionants son aquells que, literalment, la selva se'ls ha menjat. En aquests, si disposeu d'un invent d'en Doraemon que faci desapereixer els grups de xinos (i no en facin un mal us), podreu sentir-vos autentics exploradors!

Si Phan Don

2009-12-05T13:14:00.012+01:00

Des de Vientiane, la capital de Laos, ens vam plantar al sud del pais en un lloc encantador anomenat Si Phan Don. La traduccio literal es "Les 4000 Illes". Els que tinguin la geografia al dia es preguntaran: illes a Laos? Laos te mar?
No te mar, pero el riu Mekong forma aquestes 4000 illes en un delta interior (si algu no te res millor a fer... pot intentar comptar-les amb el Google Earth).

De les 4000 illes, nomes vam tenir temps per visitar-ne tres: Don Khong, Don Det i Don Khon.

Don Khong, la primera la vam recorrer amb moto llogada. Aqui vam descobrir que entre l'abundant vegetacio i palmeres, hi ha camps d'arros plagats de bufals. La tornada nocturna amb la moto, just despres de la posta de sol, la recordarem per la gran quantitat d'insectes de totes les mides i formes que ens vam menjar!

Don Det i Don Khon, les seguents, son dues illes que estan unides per un pont que van construir els francesos. Estan farcides de bungalows barats "a primera linia de riu" amb terrasses i hamaques, palmeres i wats. Recorre-les amb bici va ser tot un plaer i ens va permetre explorar tots els seus racons.

Luang Prabang: La Porta del Sud-Est Asiatic

2009-12-01T13:11:00.012+01:00

Puntualitzem... No es que Luang Prabang sigui considerat la porta del Sud-Est Asiatic, pero si que ho va ser en el nostre cas. I val a dir que ho estavem esperant amb candaletes! Suposava finalitzar la primera etapa del viatge, la de la Ruta de la Seda, i feia dies que estavem desitjant deixar la fred enrere. Tan sols creuar la frontera tot va canviar com per art de magia: el sol va comencar a apretar fort, la vegetacio es va tornar mes espessa i abundant i, sobretot, la cara-de-cul dels xinos va canviar per la cara riallera i amable dels laosians. A mes, els mosquits Anofeles ens varen rebre amb els bracos oberts.

Finalment i despres de nombroses aturades del bus, algunes inexplicables i d'altres per obres que es feien a la carretera, varem arribar a lloc. Luang Prabang es una petita ciutat situada a la confluencia dels rius Mekong i Nam Khan que esta farcida de wats (temples), llocs per fer-se massatges, locals hiper-fashion (al loro amb el Hive!) i un mercat nocturn d'allo mes animat on el menjar (bonissim) surt quasibe gratis.

Pero alerta!... No tot es queda dins la ciutat. Pels voltants tambe hi ha alguns highlights interestings: les coves de Pak Ou, a un parell d'hores en vaixell pel Mekong, estan farcides d'estatues de Buda. En direccio contraria, els salts d'aigua de Tat Kuang Si, ofereixen la possibilitat de banyar-se en piscines naturals.

...Un lloc en el que per primera vegada ens varem relaxar de veritat.

Xina

2009-11-26T13:17:00.019+01:00

Xina, el "Gegant Asiàtic", país de llargues distàncies, de la cutreria "made in" i de les letrines públiques on la gent caga parlant pel mòbil.

Al llarg de 18 dies hem anat de la punta oest fins al centre i després hem baixat al sud per travessar la frontera amb Laos. Malgrat que per conèixer Xina a fons caldrien tres mesos sencers, el temps que hi hem dedicat ha estat com un petit tastet. Hem probat una mica de tot, des de iogurts simpàtics i amables fins a flams bruts i desagradables. Hem menjat picant i no tant picant. Hem vist paisatges muntanyosos a Kashgar, però també hem trepitjat la segona depressió més gran del planeta a Turfan. Hem passat pel desert rocós i desolat del Taklamakan i per les dunes immenses del Gobi. Hem visitat mesquites a Xingjiang i temples budistes a Yunnan. També hem tingut temps pels tòpics visitant els guerrers de Xi'an. Les llargues distàncies les hem recorregut amb trens més que acceptables, en alguns casos, o busos llitera infectes, en altres.

...Aixo si, sempre hem buscat letrines que tinguessin porta.

Les ulleres d'en Jaume!

2009-11-20T12:43:00.001+01:00

Per fi arriba el post mes esperat.... les noves ulleres d'en Jaume!

El primer dia de viatge, nomes posar els peus en terra uzbeca, en Jaume es va adonar que havia perdut les ulleres a l'avio. No esta malament comencar les vacances aixi! Despres d'alguns intents infructuosos per recuperar-les ens vam donar per vencuts, les ulleres s'havien perdut...

A Tashkent vam observar que poca gent portava ulleres, fins que vam trobar un paio super simpatic AMB ulleres i li vam preguntar on aconseguir-les. Amb l'adreca a la ma, ens vam presentar a l'optica, pero sense la graduacio (que no recordava) era impossible fer-les. Aixi que vam buscar un lloc on graduessin la vista. Pero, es clar, amb l'alfabet cirilic es dificil... Sort que al costat de les lletres sempre hi ha l'opcio pels analfabets, i aixi es com es va aconseguir graduar la vista.

Per un modic preu i nomes en 15 minuts, vam tenir ulleres noves. I aquest n'es el resultat:

Kashgar

2009-11-19T12:14:00.013+01:00

Continuant amb la ruta de la seda, la seguent parada va ser Kashgar, a la provincia xinesa de Xinjiang. L'arribada despres del pas d'Irkeshtam va ser amb taxi compartit on el conductor va fer la major part del trajecte en punt mort (molt sostenible!).

Kashgar son dues ciutats en una. Una part uigur amb cases de fang i carrers laberintics on la gent fa vida al carrer. Una altra part han, amb grans edificis i avingudes sense encant, que mica en mica es va menjant la part antiga. El govern afirma que les cases de fang podrien caure en un terratremol. El motiu real, pero, es controlar millor el barri musulma. A mes, per evitar revoltes com les recents d'Urumqi, la presencia militar es altissima. Pots trobar-los circulant per carrers en camions de tres en tres o a places i llocs d'interes situats en "barricades" i ben armats.

El mes fascinant es el mercat dominical on s'hi pot trobar tot animal susceptible de ser menjat, que produeixi llet o que carregui pesos (xais, camells, vaques, enrics, cabres, burros, yaks, etc.) Us avisem, pero, que no es poden canviar persones per camells ja que el nostre intent no va tenir exit...

Kashgar val molt la pena, pero cal afanyar-se!! Si es vol visitar, s'ha de fer avait, ja que si es tarda gaire la part uigur (casc antic) que tant ens va agradar, haura desapergut del tot.

Pas d'Irkeshtam

2009-11-15T16:35:00.008+01:00

Es podria dir que la nostra estada a Kyrguistan va ser merament testimonial. De fet, mai havia figurat dins els nostres plans, pero hi haviem de passar obligatoriament per anar d'Uzbekistan a Xina. Total, que despres de fer cues interminables a l'embaixada de Kyrguistan a Tashkent per aconseguir el visat, tan sols varem passar un parell de dies a Osh (2a ciutat mes important del pais).

Despres de "patejar-nos" tota la ciutat varem poder trobar un conductor que ens apropes a la frontera amb Xina pel pas d'Irkeshtam. El conductor, un paio uzbek afincat a Osh, es va presentar amb un Lada Niva de l'any de la pera. Pero... que millor que tecnologia russa per recorrer les ex-republiques sovietiques?

Tan bon punt varem sortir de la ciutat el paisatge es va anar tornant cada vegada mes muntanyos i espectacular, colminant amb un port de muntanya de 3500m. envoltat de pics nevats. Amb un fred que pelava, varem fer nit a Sary Tash, un petit poble on ens van oferir poc mes que uns matalassos, un plov (menjar a base d'arros fregit omnipresent a Uzbekistan) i unes letrines prou netes. Aixo si, la mar d'acollidor!

Si el paisatge fins a Sary Tash havia estat impressionant, el de Sary Tash a Irkeshtam ho superava. Carreteres que arribaven fins a l'horitzo, amb els Pamirs a ma dreta fent guardia.

A l'arrribar al segon control kirguiz de la frontera el conductor es va despedir de nosaltres i varem continuar el primer tram a peu i el segon fent auto-stop i pujant en trailers de mercaderies xinesos.

Per cert, que a Tashkent varem coneixer uns catalans de la plana (Cesc, Anna i Ignasi) que recorrien Asia en bicicleta en sentit invers al nostre. Ens varen assegurar que havien declarat els 7 km. de "terra de ningu" que separen Kyrguistan i Xina com a Republica Independent de Catalunya!!!

Els controls xinesos varen ser mes facils del que pensavem. Ni Hao!! Ja som a Xina...

Khiva, Bukhara i Samarkanda

2009-11-14T16:23:00.006+01:00

Tres ciutats diferents i mitiques de la Ruta de la Seda, son parada obligatoria quan es viatja a Uzbekistan. La primera que varem descobrir venint de l'oest, va ser Khiva. Un lloc encantador amb medrasses, minarets i mesquites agrupats entre muralles. Destaca especialment el Kalta Minor, un minaret completament recobert de rajoles turqueses (amb senefes) i inacabat, que hauria estat el mes alt de tots els temps.

La seguent parada ens va portar a Bukhara en un llarg trajecte amb taxi compartit. A les portes del desert vam parar en un bar de carretera brut i decadent on servien unicament peix fregit. Si algun lloc a Uzbekistan havia de ser font de Tifus, sens dubte era aquest! De totes maneres no patiu... aquesta vegada ho varem esquivar! A diferencia de Khiva, els "highlights" de Bukhara estan un xic mes deteriorats (cosa que li dona mes encant) i mes dispersos dins la ciutat.

Finalment va arribar Samarkanda, la mes coneguda de les tres. Aqui hi ha les mesquites i medrasses mes besties, amb portes de fins a 35m. d'alcada. Tot i que es una ciutat que val molt la pena, s'ha de reconeixer que el nom que te no fa justicia al que es actualment.

Uzbekistan es un pais de gent amable on viatjar es molt facil i que te un munt de coses per descobrir. Aixi doncs, si no sabeu on fer les properes vacances, calceu-vos uns mitjons fluorescent i unes sabatilles d'estar per casa i ja estareu preparats per recorre'l!

Moynaq

2009-10-19T15:43:00.006+02:00

Jo tampoc n'havia sentit a parlar... Fins que en Jaume, obsessionat pels vaixells enmig del desert des del viatge a Namibia, es despertava cridant a la nit: Vaixells!, Moynaq!, Vaixells!, Moynaq!...

Vaixells enmig del no res... Aquest era l'objectiu d'arribar a Moynaq, una ciutat que havia tingut temps millors quan el Mar d'Aral encara no s'havia assecat. Els sovietics, en un "magnific" pla per regar els seus camps de coto, varen desviar els rius que alimentaven el mar.

Per arribar-hi, "nomes" varem haver de passar-nos 23 hores en un tren fins a Nukkus, on varem estar en un compartiment amb una familia uzbeka. El pare de la familia pretenia canviar-nos l'iPod per una navalla de l'exercit i un mobil Nokia de l'any de la pera!!!

Nukkus, una ciutat decadent, sovietica i amb personatges curiosos com el propietari del restaurant 'Mona Lisa', que tot borratxo ens va convidar a fer uns balls com els d'en Borat (techno-cutre-uzbek)i a mes vodkes dels que podiem aguantar. Sort que una retirada a temps es una victoria.

De Nukkus al desaparegut mar d'Aral encara ens separaven 230 km. que varem fer en taxi. L'arribada es forca impressionat, ja que es veu la immensitat d'allo que abans havia estat un mar, convertit en un desert de sorra fina, petxines i restes de vaixells abandonats.

Ara en Jaume ja dorm tranquil.

Arribada a Uzbekistan: Tashkent

2009-10-14T14:41:00.007+02:00

La primera impressio d'Uzbekistan es que hem arribat a un pais molt friki. Una barreja de grans avingudes i edificis d'estil sovietic, decoracions d'interiors totalment kitsch i grans bazaars on pots trobar tota mena d'objectes (segurament fabricats Xina) i tot tipus de menjar.

La barreja de persones tambe es curiosa: russos, mongols i musulmans. Alguns vestits de la forma mes tradicional (que inclou mitjons fluorescents magnificament combinats amb sabatilles d'estar per casa, fins i tot, en els casaments!!!) i d'altres a la "ultimissima moda": pantalons de pitillo i talons espectaculars (que caminen per voreres i carrers fets pols, amb un estil impressionant que ni les millors models aconseguirien).

Tashkent es una gran ciutat que no te gaire interes llevat de 2 coses: el metro i el bazaar de Chorsu. Les parades de metro, similars a les de Moscou, son petits palaus subterranis, concebuts com a bunquers anti-nuclears. A cada entrada de metro hi ha portes blindades de dos pams de gruix que teoricament han de segellar l'estacio en cas "d'atac". A mes, a cada estacio hi ha 2 o 3 policies vigilant no se sap que (possiblement que no es facin fotos ja que esta estrictament prohibit. Seguretat Nacional, en diuen...).

El bazaar de Chorsu es una extensio immensa amb diferents seccions separades per gremis. La millor part es la zona d'especies i de fruits secs on les parades estan distribuides circularment en una superficie coberta per una cupula impressionant. La part de la carn tampoc te desperdici. Tot i la pinta de guiris totalment evident, t'ofereixen trossos de carn de proporcions desmesurades. Tambe era desmesurada la quantitat de sindries i melons que tenien apilats a fora. Aquesta gent per quantitat no queden!