Amb una mica de retard, re… 7 mesos, i asseguts a la Plaça Major de Castellar del Vallès (tot fent unes birres estivals), ens decidim a escriure l'últim post del viatge per terres asiàtiques. I per què ara? Doncs perquè d'aquí a 2 dies marxem cap a l'Argentina i volem començar una nova etapa en el blog.
Ens havíem quedat a Malàsia. Al Taman Negara. Els següents destins eren Pulau Penang, Pulau Langkawi i Kuala Lumpur. Sense ser grans experts en llengua malaya, varem deduïr que "Pulau" volia dir illa, ja que tant Penang com Langkawi ho eren i "Kuala" ciutat, ja que precedeix el nom de moltes.
Pulau Penang, una illa amb regust colonial, té com a principal ciutat Georgetown, un lloc ple de centres comercials un pèl cutres i multicultural a tope. Una vegada més xinesos, hindús i musulmans han trobat una manera de conviure per barris. Vaja, com Singapur però sense rascacels i més caòtic i brut. Aquí ningú multa per escopir al terra. Uffff! Quin descans!…
Una de les principals atraccions de Georgetown és el Fort Cornwallis. Si mai teniu la oportunitat de visitar-lo…. NO HO FEU!!! Podem afirmar que el que varem pagar per entrar-hi (tot i que no gaire), són els diners més mal gastats de tot el viatge!! Per veure coses xules, millor agafar busos públics i voltar per les rodalies.
Des de Penang, vàrem agafar un ferri per anar a la següent illa, Pulau Langkawi. Volíem acabar el viatge a la platjeta i, tot i que les platjes més idíliques de la península estan a la costa oriental, el monzó ens va forçar a anar a la costa occidental. De totes maneres el resultat ja va ser el desitjat. Hi vàrem passar uns dies molt tranquils i relaxats. Fins i tot hi varem celebrar la "Noche Buena" amb sensació de Revetlla de Sant Joan, a jutjar per les festes de la platja. Això si, sense petards!
La següent i última destinació va ser Kuala Lumpur (voldrà dir ciutat de les làmpares?…). L'arribada va ser un xic curiosa. Per una banda en teníem ganes, però per l'altra, ens feia mandra, ja que sabíem que posava el punt-i-final al viatge.
Amb 2 dies per davant ja no ens vàrem estressar gaire per explorar
la ciutat "de cap a rab". Massatges de peus, mercats nocturns, centres comercials amb tanta tecnologia que mareja i, fins i tot, alguns tan sobrats que allotjaven muntanyes russes gegants al seu interior!!!
La gent és molt simpàtica. Molts paios s'apropaven tot dient el que creiem que és la típica salutació malaya: "Beri ioung leidis for iu mai fren". Nosaltres responíem riallers de la mateixa manera, "Beri ioung leidis for iu mai fren!". A jutjar per la cara que posaven, no deuen estar acostumats que els turistes s'interessin tant per la seva llengua. Però ja se sap, els catalans estem molt sensibilitzats amb aquest tema.
De tot, el més impressionant són, sens dubte, les torres Petronas. Sobretot de nit! Sota seu vàrem passar-hi les últimes hores del viatge. A partir d'aquí… els trapaus i cap a casa. Tornàvem a la dura realitat.
Tal dia farà un any...
La Quebrada de Cafayate plena de formacions rocoses surrealistes.
Les Valls Calchaquies amb petits poblets i esglèsies pintoresques.
El Parc Nacional dels Cardones (Cactus de "l'Oeste") i la Cuesta del Obispo, que posa a prova el vertígen dels que hi passen.
Ah!... I per variar, en Jaume va tornar a perdre les ulleres en el bus d'arribada a Salta. Aquesta vegada però, va tenir més sort i les va poder recuperar. Bufffffffff!!..........
