15/8/11

En capítols anteriors, Km37: Argentina 2010


Buenos Aires


Buenos Aires… Que linda ciudad!... Però què dic!!! Buenos Aires és un “trunyu”! Una ciutat sobrevalorada sense gaire encant.

Anem a pams: És una ciutat gris que poseeix l’avinguda amb més carrils del món: 16. El seu monument més emblemàtic és un obelisc (gran, molt gran, això sí), la famosa Plaza de Mayo bruteja i la Casa Rosada és tan… rosa, que sembla la mansió de Hello Kitty. El mercat de San Telmo és poc més que un carrer i una plaça on ballen tango postís i el barri de Palermo tampoc té tanta vidilla…













Ara que ja hem “rajat”, podem reconèixer que alguna cosa també ens va agradar: El remodelat Puerto Madero, el cementiri de la Recoleta, l’animat carrer Florida i el Barri de la Boca. Aquest últim, tot i que també ballen tango postís i està plè a bessar de gent, ens va agradar bastant.













Sapigueu que si voleu viatjar a Argentina, no cal passar per Buenos Aires, hi ha vols de Barcelona que van a d'altres ciutats importants del país.

29/7/11

Cataractes d'Iguazú


Després de tot el viatge movent-nos per terra, finalment varem agafar un avió: de Salta a Puerto Iguazú. I sort que va ser l’únic, perquè aquests paios d’Aerolineas Argentinas s’ho fan pagar! El cas és que tan bon punt varem baixar de l’avió, la xafogor i els mosquits ens varen fotre una bona patacada. Així doncs, pantalons curts, xancles, Relec… Ara sí! Això ja té més pinta de vacances! I de vacances de guiris total, perquè Puerto Iguazú és precisamente això, un enclavament de guiris. La veritat però és que hi varem estar la mar de bé.

El primer dia se’ns va fer tard i tan sols varem tenir temps per visitar l’Hito Tres Fronteras, un lloc que no té més interés que el fet que, des de terra argentina tens una vista panoràmica del riu Iguazú i on Brasil queda a la riva dreta i Paraguay a l’esquerra… Apa, fet.











El segon dia, el varem dedicar íntegrament a la part argentina de les catarates d’Iguazú. Les nostres expectatives no eren massa elevades… Total, un salt d’aigua un xic més gran que la majoria pensàvem… Doncs no!!!! És una de les coses més impresionants que hem vist mai! Ens va deixar bocabadats, esmaperduts i garrativats! S’ha de veure! Des del cantó argentí, hi ha mil-i-un camins que permeten explorar tots els racons possibles de les catarates. O sigui, que dóna per molt.
El tercer dia (de fet mig dia), el varem dedicar al cantó brasiler. Des de l’estació de Puerto Iguazú, surten busos que hi van directe. Ah! No oblidar el passaport! Aquest cantó amb un matí està tot vist, però ofereix unes vistes més espectaculars.

Per visitar les Catarates d’Iguazú, amb tres dies n’hi prou però, sens dubte, és una parada imprescindible!


video

video

video

5/9/10

Jujuy i Rodalies

Per tots aquells que voltin per Argentina i no tinguin temps d'anar a Bolívia a veure el Salar d'Uyuni (com en el nostre cas), la província de Jujuy és el premi de consolació. Les Salinas Grandes es troben passat un port de muntanya de 4170 m. i, realment consolen. De fet són bastant impactants. Tot i això, no podíem deixar de pensar lo bèsties que deuen ser les de Bolívia.






A la província de Jujuy però, no tot es queda en les salinas. Amés, s'hi poden trobar petits poblets molt xulos com Tilcara, Humauaca o Purmamarca. Aquest últim als peus del Cerro de los 7 Colores, un turó que mostra una extranya combinació d'estrats de diferents colors. De fet, al llarg de la Quebrada d'Humauaca la variació de colors de les muntanyes és d'allò més curiosa. Suposem que qualsevol geòleg que es deixi perdre per aquesta zona pot arribar fàcilment a l'èxtasi (per no dir una frase més vulgar). Nosaltres simplement fem: "OOOooooohhhh….".






La capital, San Salvador de Jujuy, no és cap cosa i amb mitja tarda ho tens tot vist. Tot i això, l'únic carrer peatonal de la ciutat té força vidilla i, entre daus i birres, el temps passa volant.