Puntualitzem... No es que Luang Prabang sigui considerat la porta del Sud-Est Asiatic, pero si que ho va ser en el nostre cas. I val a dir que ho estavem esperant amb candaletes! Suposava finalitzar la primera etapa del viatge, la de la Ruta de la Seda, i feia dies que estavem desitjant deixar la fred enrere. Tan sols creuar la frontera tot va canviar com per art de magia: el sol va comencar a apretar fort, la vegetacio es va tornar mes espessa i abundant i, sobretot, la cara-de-cul dels xinos va canviar per la cara riallera i amable dels laosians. A mes, els mosquits Anofeles ens varen rebre amb els bracos oberts.
Finalment i despres de nombroses aturades del bus, algunes inexplicables i d'altres per obres que es feien a la carretera, varem arribar a lloc. Luang Prabang es una petita ciutat situada a la confluencia dels rius Mekong i Nam Khan que esta farcida de wats (temples), llocs per fer-se massatges, locals hiper-fashion (al loro amb el Hive!) i un mercat nocturn d'allo mes animat on el menjar (bonissim) surt quasibe gratis.
Pero alerta!... No tot es queda dins la ciutat. Pels voltants tambe hi ha alguns highlights interestings: les coves de Pak Ou, a un parell d'hores en vaixell pel Mekong, estan farcides d'estatues de Buda. En direccio contraria, els salts d'aigua de Tat Kuang Si, ofereixen la possibilitat de banyar-se en piscines naturals.
Sol!! i calor!!! Quines fotos... Això fa mal... Ara que, finalment, el fred ha arribat a Castellar això fa moltes dentetes... sobretot la foto de l'hamaca, i la de l'Helena banyant-se, i la de les cervesetes... En fi, que a nosaltres ens queden uns quants mesos per poder fer aquestes coses i, segurament, en llocs menys exòtics. Però vaja, si era el primer moment de relax de tot el viatge ja us tocava, no?
ResponEliminaMolts petons!!
Uaaaaaaala!!!!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaQuina enveja que feu! I nosaltres aquí pelats de fred!
Però sí, ja us tocava una mica de relax! Però no us passeu, que a aquestes edats....
Molts petons!!