21/8/10

Península Valdés

Després d'un dia a Buenos Aires recuperant-nos del jetlag, varem agafar un bus de 18 hores cap a Puerto Madryn, la ciutat més gran i propera a la Península Valdés. I què se'ns hi havia perdut? Doncs les balenes franques. Uns animalons de la mida de gairebé dos busos, que fan acte de presència a la zona de juny a desembre. Se les pot veure a simple vista passejant pel port de Puerto Madryn i, a la platja del Doradillo o La Cantera (a uns 20 Kms), ja és un festival. Si la marea és alta, pots estirar-te a la sorra i veure-les desfilar a pocs metres.

Les balenes, però, no són l'únic bitxo que recorre aquests paratges. També varem poder veure llops i elefants marins. Aquests últims, vistos de lluny, semblen llimacs gegants perduts enmig de la platja. Altres, com els pingüins de Magallanes o les Orques, no arriben fins al setembre. Ooooh!...

Si s'està disposat a conduir per carreteres infinites de grava, el millor és llogar-se un cotxe i recórrer Península Valdés i "rodalies". Nosaltres el varem llogar dos dies. El primer per visitar Punta Loma (colònia de llops marins) i Punta Ninfas (colònia d'elefants marins). Al loro amb Punta Ninfas! S'ha de baixar un barranc fins a la platja utilitzant unes cordes. El punt de baixada està derrera un far i trobar-lo no és gens evident.

El segon dia, varem fer pròpiament Península Valdés. El tros de costa que va de Punta Delgada a Punta Cantor, està ple d'elefants marins. Tot i que no està indicat enlloc, varem parar a mig trajecte per apropar-nos a la platja i veure'ls més d'aprop.

La nostra última parada va ser Puerto Pirámides, on varem contractar una excursió per anar a veure més balenes. Guiri total, però val la pena sentir-les respirar de tant aprop, veure-les passar per sota l'embarcació i tenir la cua a dos pams.

13/8/10

Pulaus, Kualas i Cap a Casa Falta Gent

Amb una mica de retard, re… 7 mesos, i asseguts a la Plaça Major de Castellar del Vallès (tot fent unes birres estivals), ens decidim a escriure l'últim post del viatge per terres asiàtiques. I per què ara? Doncs perquè d'aquí a 2 dies marxem cap a l'Argentina i volem començar una nova etapa en el blog.

Ens havíem quedat a Malàsia. Al Taman Negara. Els següents destins eren Pulau Penang, Pulau Langkawi i Kuala Lumpur. Sense ser grans experts en llengua malaya, varem deduïr que "Pulau" volia dir illa, ja que tant Penang com Langkawi ho eren i "Kuala" ciutat, ja que precedeix el nom de moltes.















Pulau Penang, una illa amb regust colonial, té com a principal ciutat Georgetown, un lloc ple de centres comercials un pèl cutres i multicultural a tope. Una vegada més xinesos, hindús i musulmans han trobat una manera de conviure per barris. Vaja, com Singapur però sense rascacels i més caòtic i brut. Aquí ningú multa per escopir al terra. Uffff! Quin descans!…


Una de les principals atraccions de Georgetown és el Fort Cornwallis. Si mai teniu la oportunitat de visitar-lo…. NO HO FEU!!! Podem afirmar que el que varem pagar per entrar-hi (tot i que no gaire), són els diners més mal gastats de tot el viatge!! Per veure coses xules, millor agafar busos públics i voltar per les rodalies.


Des de Penang, vàrem agafar un ferri per anar a la següent illa, Pulau Langkawi. Volíem acabar el viatge a la platjeta i, tot i que les platjes més idíliques de la península estan a la costa oriental, el monzó ens va forçar a anar a la costa occidental. De totes maneres el resultat ja va ser el desitjat. Hi vàrem passar uns dies molt tranquils i relaxats. Fins i tot hi varem celebrar la "Noche Buena" amb sensació de Revetlla de Sant Joan, a jutjar per les festes de la platja. Això si, sense petards!




La següent i última destinació va ser Kuala Lumpur (voldrà dir ciutat de les làmpares?…). L'arribada va ser un xic curiosa. Per una banda en teníem ganes, però per l'altra, ens feia mandra, ja que sabíem que posava el punt-i-final al viatge.

Amb 2 dies per davant ja no ens vàrem estressar gaire per explorar la ciutat "de cap a rab". Massatges de peus, mercats nocturns, centres comercials amb tanta tecnologia que mareja i, fins i tot, alguns tan sobrats que allotjaven muntanyes russes gegants al seu interior!!!

La gent és molt simpàtica. Molts paios s'apropaven tot dient el que creiem que és la típica salutació malaya: "Beri ioung leidis for iu mai fren". Nosaltres responíem riallers de la mateixa manera, "Beri ioung leidis for iu mai fren!". A jutjar per la cara que posaven, no deuen estar acostumats que els turistes s'interessin tant per la seva llengua. Però ja se sap, els catalans estem molt sensibilitzats amb aquest tema.


De tot, el més impressionant són, sens dubte, les torres Petronas. Sobretot de nit! Sota seu vàrem passar-hi les últimes hores del viatge. A partir d'aquí… els trapaus i cap a casa. Tornàvem a la dura realitat.

Tal dia farà un any...

21/2/10

Taman Negara

Diuen que el Taman Negara és la selva més antiga del planeta. Nosaltres, la veritat, de selves no en tenin ni idea però, a jutjar per la mida dels arbres, és antiga de collons. Sens dubte! ...En tot cas podem tatxar de la llista: "sel-va-més-antiga-del-pla-ne-ta". Apa, fet!

Arribar-hi des de Kuala Lumpur no és que sigui complicat, però sembla una gimcama: Monoraïl per arribar a l'estació de bus de llarg recorregut. Bus (amb seients hiper-amples) per arribar a Jerantut. Des d'allà bus hiper-fet-pols per arribar a Kuala Tembeling on, després d'un regateig poc fructuós, agafem una canoa a motor. Finalment, al cap de tres hores riu amunt arribem a Kuala Tahan, la porta del Taman Negara. Uffffffffffffff! Ja hi som!....














Un cop allà, s'ha de triar entre "Villa-Arriba" o "Villa-Abajo". Per la gent de pressupost sobrat, el Taman Negara Resort, és a dir, "Villa-Arriba", cau al cantó esquerre del riu. Per la resta de gent (entre els quals ens hi incloem) la gràcia està en trobar la opció menys cutre de "Villa-Abajo" al cantó dret. És possible.














El Taman Negara, ofereix tota mena de possibilitats depenent del temps que s'hi vulgui dedicar i de les ganes que es tinguin de suar la cansalada. Nosaltres hi varem dedicar tres dies i fer exercici físic no és el nostre fort. Tot i això varem tenir temps per fer alguns mini-trekings, caminar pel canopy walkway (el pont de corda més llarg del planeta), veure animalillos (per els grans, com els tigres, s'ha de caminar durant dies), refregar-nos per sobre de merda de rat penat i ser vilment atacats per les sangoneres.














Ja ho veuen... al Taman Negara s'hi pot trobar de tot. ...Excepte cervesa...