Taman Negara

Diuen que el Taman Negara és la selva més antiga del planeta. Nosaltres, la veritat, de selves no en tenin ni idea però, a jutjar per la mida dels arbres, és antiga de collons. Sens dubte! ...En tot cas podem tatxar de la llista: "sel-va-més-antiga-del-pla-ne-ta". Apa, fet!

Arribar-hi des de Kuala Lumpur no és que sigui complicat, però sembla una gimcama: Monoraïl per arribar a l'estació de bus de llarg recorregut. Bus (amb seients hiper-amples) per arribar a Jerantut. Des d'allà bus hiper-fet-pols per arribar a Kuala Tembeling on, després d'un regateig poc fructuós, agafem una canoa a motor. Finalment, al cap de tres hores riu amunt arribem a Kuala Tahan, la porta del Taman Negara. Uffffffffffffff! Ja hi som!....

Un cop allà, s'ha de triar entre "Villa-Arriba" o "Villa-Abajo". Per la gent de pressupost sobrat, el Taman Negara Resort, és a dir, "Villa-Arriba", cau al cantó esquerre del riu. Per la resta de gent (entre els quals ens hi incloem) la gràcia està en trobar la opció menys cutre de "Villa-Abajo" al cantó dret. És possible.














El Taman Negara, ofereix tota mena de possibilitats depenent del temps que s'hi vulgui dedicar i de les ganes que es tinguin de suar la cansalada. Nosaltres hi varem dedicar tres dies i fer exercici físic no és el nostre fort. Tot i això varem tenir temps per fer alguns mini-trekings, caminar pel canopy walkway (el pont de corda més llarg del planeta), veure animalillos (per els grans, com els tigres, s'ha de caminar durant dies), refregar-nos per sobre de merda de rat penat i ser vilment atacats per les sangoneres.














Ja ho veuen... al Taman Negara s'hi pot trobar de tot. ...Excepte cervesa...

Qui no té feina, el gat pentina

En aquests tres mesos hem tingut temps per fer moltes coses però entre tant anar amunt i avall, també hi ha hagut estones mortes que hem omplert com bonament hem pogut. Escriure aquest blog n'ha estat una, però n'hi ha hagut d'atres: comptar xinos, jugar al parxís o fins i tot pentinar gats. Val a dir però, que el que més ens ha entretingut han estat, sens dubte, els daus. Concretament, ens hem tornat addictes al Yam, un joc d'origen francès que en Jordi i la Isabel ens varen ensenyar just abans de marxar. Els daus que ens varen regalar han estat d'allò més providencials! Seguint les seves ensenyances hem propagat el joc entre gent que hem anat coneguent. Per exemple, en Cesc, l'Anna i l'Ignasi s'han tornat autèntics yonkis que veuen insectes quan fa una estona que no hi juguen. No tenint-ne prou, han inventat el Súper-Yam afegint 2 daus més al joc! Però això ja és massa friki...

Bali

Bali es un reducte hindu dins d'un pais musulma amb moltes mes coses a oferir del que el seu nom suggereix. De fet, pensar en Bali com un desti exclusivament de platja es malinterpretar l'illa. I aixo es una mica el que ens va passar.

Tot i que te bones platges, oblideu-vos de les imatges tipiques de postals: no hi ha palmeres a primera linia de mar, moltes platges tenen sorra negra enlloc de blanca i, fins i tot, algunes tenen codols enlloc de sorra. El millor de Bali es, sense dubte, l'interior. A mes de palmeres, s'hi poden trobar terrasses de plantacions d'arros increibles, carreteretes estupendes, temples a cada cantonada i, fins i tot, volcans dins del forat d'altres volcans mes grans.


El mes recomenable es llogar una moto i deixar-se perdre (per fer-ho amb bicicleta s'ha de ser un mega-crack, ja que les pujades i baixades pronunciades son constants). Penseu pero, que el carnet internacional es obligatori! Sense, et lloguen la moto igual pero t'exposes a que la policia et multi o, en el millor dels casos, que accepti un suborn per fer la vista grossa. Nosaltres tan sols ens varem arriscar un parell de vegades i ens va sortir be.

Aquesta es la impressio que ens hem endut de Bali en 10 dies.

Singapur

Singapur no estava en els nostres plans, pero per temes de vols hi vam anar a espetegar i varem tenir temps de visitar la ciutat durant un parell de dies.

Acostumats als preus del sud-est asiatic, va ser un clatellot considerable... Sort en vam tenir dels hawkers, uns menjadors plens de paradetes de menjar local i molt economics.

Singapur te fama de ser una ciutat neta. I ho es, aixo no es pot negar. Pero ho aconsegueixen multant absolutament per tot: mastegar xiclet, tirar papers a terra, escopir, etc. (va ser molt dur estar dos dies sense escopir...).

Tambe es una ciutat multicultural. Hi pots trobar xinos(evidentment), indis, musulmans, occidentals... cadascu en el seu barri. Xinatown ple d'edificis colonials ben restaurats, Little India amb temples i botigues de DVD de Bollywood i el districte financer de Raffles Place a petar d'edificis altissims (ens vam sentir una mica de poble... i vam acabar amb torticolis).

Una parada imprevista en el nostre recorregut, diferent a tot el que haviem vist i que ens va sorprendre gratament.