Jujuy i Rodalies

Per tots aquells que voltin per Argentina i no tinguin temps d'anar a Bolívia a veure el Salar d'Uyuni (com en el nostre cas), la província de Jujuy és el premi de consolació. Les Salinas Grandes es troben passat un port de muntanya de 4170 m. i, realment consolen. De fet són bastant impactants. Tot i això, no podíem deixar de pensar lo bèsties que deuen ser les de Bolívia.

A la província de Jujuy però, no tot es queda en les salinas. Amés, s'hi poden trobar petits poblets molt xulos com Tilcara, Humauaca o Purmamarca. Aquest últim als peus del Cerro de los 7 Colores, un turó que mostra una extranya combinació d'estrats de diferents colors. De fet, al llarg de la Quebrada d'Humauaca la variació de colors de les muntanyes és d'allò més curiosa. Suposem que qualsevol geòleg que es deixi perdre per aquesta zona pot arribar fàcilment a l'èxtasi (per no dir una frase més vulgar). Nosaltres simplement fem: "OOOooooohhhh….".






La capital, San Salvador de Jujuy, no és cap cosa i amb mitja tarda ho tens tot vist. Tot i això, l'únic carrer peatonal de la ciutat té força vidilla i, entre daus i birres, el temps passa volant.

Salta i rodalies

No n'havíem sentit a parlar mai fins una setmana abans de començar el viatge. Situada al nord-oest d'Argentina i fronterera amb Xile, Bolivia i Paraguai, la província de Salta ens va atreure pel seu clima menys fred. El que no sabíem, és que arribaríem a 38ºC (a l'hivern!!!), solidaritzant-nos amb la onada de calor de Catalunya.

Salta, la capital, conserva molts edificis colonials que li donen molt d'encant. El més impressionant d'aquestes terres són els paisatges, que et fan sentir realment petit. Per recórrer aquesta zona varem llogar cotxe, que ens va permetre veure:

La Quebrada de Cafayate plena de formacions rocoses surrealistes.


Les Valls Calchaquies amb petits poblets i esglèsies pintoresques.




El Parc Nacional dels Cardones (Cactus de "l'Oeste") i la Cuesta del Obispo, que posa a prova el vertígen dels que hi passen.















Ah!... I per variar, en Jaume va tornar a perdre les ulleres en el bus d'arribada a Salta. Aquesta vegada però, va tenir més sort i les va poder recuperar. Bufffffffff!!..........

Córdoba (la d'Argentina)

La nostra intenció era anar de Puerto Madryn a Salta, però reulta que les distàncies a Argentina són demencials i, fer 2383 Kms d'una atacada era inviable. Així que varem decidir fer una escala en un punt intermig: Córdoba.















Córdoba, a part de tenir un nom que es presta a la desorientació, és la segona ciutat més gran d'Argentina. Tot i això, amb un parell de dies en varem tenir prou per visitar la multitud d'esglesies jesuïtiques i vagar pel barri dels antiquaris on, a més, coincidia amb el mercadillo setmanal dels artesans.

Tampoc més a dir…

Península Valdés

Després d'un dia a Buenos Aires recuperant-nos del jetlag, varem agafar un bus de 18 hores cap a Puerto Madryn, la ciutat més gran i propera a la Península Valdés. I què se'ns hi havia perdut? Doncs les balenes franques. Uns animalons de la mida de gairebé dos busos, que fan acte de presència a la zona de juny a desembre. Se les pot veure a simple vista passejant pel port de Puerto Madryn i, a la platja del Doradillo o La Cantera (a uns 20 Kms), ja és un festival. Si la marea és alta, pots estirar-te a la sorra i veure-les desfilar a pocs metres.

Les balenes, però, no són l'únic bitxo que recorre aquests paratges. També varem poder veure llops i elefants marins. Aquests últims, vistos de lluny, semblen llimacs gegants perduts enmig de la platja. Altres, com els pingüins de Magallanes o les Orques, no arriben fins al setembre. Ooooh!...

Si s'està disposat a conduir per carreteres infinites de grava, el millor és llogar-se un cotxe i recórrer Península Valdés i "rodalies". Nosaltres el varem llogar dos dies. El primer per visitar Punta Loma (colònia de llops marins) i Punta Ninfas (colònia d'elefants marins). Al loro amb Punta Ninfas! S'ha de baixar un barranc fins a la platja utilitzant unes cordes. El punt de baixada està derrera un far i trobar-lo no és gens evident.

El segon dia, varem fer pròpiament Península Valdés. El tros de costa que va de Punta Delgada a Punta Cantor, està ple d'elefants marins. Tot i que no està indicat enlloc, varem parar a mig trajecte per apropar-nos a la platja i veure'ls més d'aprop.

La nostra última parada va ser Puerto Pirámides, on varem contractar una excursió per anar a veure més balenes. Guiri total, però val la pena sentir-les respirar de tant aprop, veure-les passar per sota l'embarcació i tenir la cua a dos pams.