Pas d'Irkeshtam

Es podria dir que la nostra estada a Kyrguistan va ser merament testimonial. De fet, mai havia figurat dins els nostres plans, pero hi haviem de passar obligatoriament per anar d'Uzbekistan a Xina. Total, que despres de fer cues interminables a l'embaixada de Kyrguistan a Tashkent per aconseguir el visat, tan sols varem passar un parell de dies a Osh (2a ciutat mes important del pais).

Despres de "patejar-nos" tota la ciutat varem poder trobar un conductor que ens apropes a la frontera amb Xina pel pas d'Irkeshtam. El conductor, un paio uzbek afincat a Osh, es va presentar amb un Lada Niva de l'any de la pera. Pero... que millor que tecnologia russa per recorrer les ex-republiques sovietiques?

Tan bon punt varem sortir de la ciutat el paisatge es va anar tornant cada vegada mes muntanyos i espectacular, colminant amb un port de muntanya de 3500m. envoltat de pics nevats. Amb un fred que pelava, varem fer nit a Sary Tash, un petit poble on ens van oferir poc mes que uns matalassos, un plov (menjar a base d'arros fregit omnipresent a Uzbekistan) i unes letrines prou netes. Aixo si, la mar d'acollidor!

Si el paisatge fins a Sary Tash havia estat impressionant, el de Sary Tash a Irkeshtam ho superava. Carreteres que arribaven fins a l'horitzo, amb els Pamirs a ma dreta fent guardia.

A l'arrribar al segon control kirguiz de la frontera el conductor es va despedir de nosaltres i varem continuar el primer tram a peu i el segon fent auto-stop i pujant en trailers de mercaderies xinesos.

Per cert, que a Tashkent varem coneixer uns catalans de la plana (Cesc, Anna i Ignasi) que recorrien Asia en bicicleta en sentit invers al nostre. Ens varen assegurar que havien declarat els 7 km. de "terra de ningu" que separen Kyrguistan i Xina com a Republica Independent de Catalunya!!!

Els controls xinesos varen ser mes facils del que pensavem. Ni Hao!! Ja som a Xina...