Les ulleres d'en Jaume!

Per fi arriba el post mes esperat.... les noves ulleres d'en Jaume!

El primer dia de viatge, nomes posar els peus en terra uzbeca, en Jaume es va adonar que havia perdut les ulleres a l'avio. No esta malament comencar les vacances aixi! Despres d'alguns intents infructuosos per recuperar-les ens vam donar per vencuts, les ulleres s'havien perdut...

A Tashkent vam observar que poca gent portava ulleres, fins que vam trobar un paio super simpatic AMB ulleres i li vam preguntar on aconseguir-les. Amb l'adreca a la ma, ens vam presentar a l'optica, pero sense la graduacio (que no recordava) era impossible fer-les. Aixi que vam buscar un lloc on graduessin la vista. Pero, es clar, amb l'alfabet cirilic es dificil... Sort que al costat de les lletres sempre hi ha l'opcio pels analfabets, i aixi es com es va aconseguir graduar la vista.

Per un modic preu i nomes en 15 minuts, vam tenir ulleres noves. I aquest n'es el resultat:

Kashgar

Continuant amb la ruta de la seda, la seguent parada va ser Kashgar, a la provincia xinesa de Xinjiang. L'arribada despres del pas d'Irkeshtam va ser amb taxi compartit on el conductor va fer la major part del trajecte en punt mort (molt sostenible!).

Kashgar son dues ciutats en una. Una part uigur amb cases de fang i carrers laberintics on la gent fa vida al carrer. Una altra part han, amb grans edificis i avingudes sense encant, que mica en mica es va menjant la part antiga. El govern afirma que les cases de fang podrien caure en un terratremol. El motiu real, pero, es controlar millor el barri musulma. A mes, per evitar revoltes com les recents d'Urumqi, la presencia militar es altissima. Pots trobar-los circulant per carrers en camions de tres en tres o a places i llocs d'interes situats en "barricades" i ben armats.

El mes fascinant es el mercat dominical on s'hi pot trobar tot animal susceptible de ser menjat, que produeixi llet o que carregui pesos (xais, camells, vaques, enrics, cabres, burros, yaks, etc.) Us avisem, pero, que no es poden canviar persones per camells ja que el nostre intent no va tenir exit...

Kashgar val molt la pena, pero cal afanyar-se!! Si es vol visitar, s'ha de fer avait, ja que si es tarda gaire la part uigur (casc antic) que tant ens va agradar, haura desapergut del tot.

Pas d'Irkeshtam

Es podria dir que la nostra estada a Kyrguistan va ser merament testimonial. De fet, mai havia figurat dins els nostres plans, pero hi haviem de passar obligatoriament per anar d'Uzbekistan a Xina. Total, que despres de fer cues interminables a l'embaixada de Kyrguistan a Tashkent per aconseguir el visat, tan sols varem passar un parell de dies a Osh (2a ciutat mes important del pais).

Despres de "patejar-nos" tota la ciutat varem poder trobar un conductor que ens apropes a la frontera amb Xina pel pas d'Irkeshtam. El conductor, un paio uzbek afincat a Osh, es va presentar amb un Lada Niva de l'any de la pera. Pero... que millor que tecnologia russa per recorrer les ex-republiques sovietiques?

Tan bon punt varem sortir de la ciutat el paisatge es va anar tornant cada vegada mes muntanyos i espectacular, colminant amb un port de muntanya de 3500m. envoltat de pics nevats. Amb un fred que pelava, varem fer nit a Sary Tash, un petit poble on ens van oferir poc mes que uns matalassos, un plov (menjar a base d'arros fregit omnipresent a Uzbekistan) i unes letrines prou netes. Aixo si, la mar d'acollidor!

Si el paisatge fins a Sary Tash havia estat impressionant, el de Sary Tash a Irkeshtam ho superava. Carreteres que arribaven fins a l'horitzo, amb els Pamirs a ma dreta fent guardia.

A l'arrribar al segon control kirguiz de la frontera el conductor es va despedir de nosaltres i varem continuar el primer tram a peu i el segon fent auto-stop i pujant en trailers de mercaderies xinesos.

Per cert, que a Tashkent varem coneixer uns catalans de la plana (Cesc, Anna i Ignasi) que recorrien Asia en bicicleta en sentit invers al nostre. Ens varen assegurar que havien declarat els 7 km. de "terra de ningu" que separen Kyrguistan i Xina com a Republica Independent de Catalunya!!!

Els controls xinesos varen ser mes facils del que pensavem. Ni Hao!! Ja som a Xina...

Khiva, Bukhara i Samarkanda

Tres ciutats diferents i mitiques de la Ruta de la Seda, son parada obligatoria quan es viatja a Uzbekistan. La primera que varem descobrir venint de l'oest, va ser Khiva. Un lloc encantador amb medrasses, minarets i mesquites agrupats entre muralles. Destaca especialment el Kalta Minor, un minaret completament recobert de rajoles turqueses (amb senefes) i inacabat, que hauria estat el mes alt de tots els temps.

La seguent parada ens va portar a Bukhara en un llarg trajecte amb taxi compartit. A les portes del desert vam parar en un bar de carretera brut i decadent on servien unicament peix fregit. Si algun lloc a Uzbekistan havia de ser font de Tifus, sens dubte era aquest! De totes maneres no patiu... aquesta vegada ho varem esquivar! A diferencia de Khiva, els "highlights" de Bukhara estan un xic mes deteriorats (cosa que li dona mes encant) i mes dispersos dins la ciutat.

Finalment va arribar Samarkanda, la mes coneguda de les tres. Aqui hi ha les mesquites i medrasses mes besties, amb portes de fins a 35m. d'alcada. Tot i que es una ciutat que val molt la pena, s'ha de reconeixer que el nom que te no fa justicia al que es actualment.

Uzbekistan es un pais de gent amable on viatjar es molt facil i que te un munt de coses per descobrir. Aixi doncs, si no sabeu on fer les properes vacances, calceu-vos uns mitjons fluorescent i unes sabatilles d'estar per casa i ja estareu preparats per recorre'l!